La sessió de Shakespeare de gener-15 versava sobre un dels personatges més famosos de Shakespeare, Falstaff. Es va presentar la pel·lícula d’Orson Welles, produïda al 1966, Campanes a mitjanit, protagonitzada per Welles en el paper de Falstaff i per John Gielgud en el paper de Enric IV. La pel·lícula està basada principalment en les parts I i II d’Enric IV. També hi ha alguns textos d’Enric V i de les Alegres casades de Windsor.

La sessió va anar a càrrec de Carlos Bempar, director de cinema, que va centrar la seva presentació en la pel·lícula de Welles, i de Gerry Sweeney que va parlar de les obres que van inspirà la pel·lícula.

Shakespeare és el creador d’una obra dramàtica i poètica extraordinària. Una obra que, a més a més, ha inspirat a molts autors per a crear les seves obres en el àmbit de la literatura, la música, les arts plàstiques i el cinema.

La composició operística ha sigut un camp especialment afavorit, quasi bé tres centenars òperes s’han creat a partir de la obra de Shakespeare, encara que és molt inferior el número d’òperes que figuren en el repertori actual.

Verdi destaca entre els compositors per una triple motivació: per haver creat fins a tres òperes inspirades en la obra del Bard, perquè de les tres se’n continuen fent produccions en l’actualitat, i per la gran sintonia que hi ha entre els dos artistes, el dramaturg anglès i el compositor italià. Macbeth és la primera de les tres òperes, Otello la més reeixida i Falstaff
la última obra del compositor.

El dimarts dia 18 d’aquest mes de novembre, a la Llibreria Laie, Pau Claris 85 de Barcelona, a les 19:30h faré una presentació d’aquests temes i il·lustraré l’exposició amb fragments de la producció de Macbeth de la Royal Opera House, una producció de 2011 dirigida per Phyllida Lloyd i amb Antonio Pappano com a director d’orquestra.

El dimecres dia 19 de març, va tenir lloc una nova conferència sobre les obres de Shakespeare, a la Llibreria Laie. La sessió va anar a càrrec del doctor en Filologia anglesa per la Universitat
Autònoma de Barcelona, Miquel Berga, actualment professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. Les explicacions i la conversa van ser en català i els textos en anglès.

El professor Miquel Berga va proposar una mena de follow-up de l’última sessió que va estar dedicada a la presentació de Hamlet. En les seves pròpies paraules aquesta és la proposta que fa: “Començarem sentint com un dels grans actors vius que han interpretat Hamlet, Michael Pennington, ens explica com van començar les seves relacions amb Shakespeare (als 11 anys) i com segueixen després d’haver passat, segons els seus càlculs, vint mil hores junts. Això ens donarà peu per revisitar el més famós dels monòlegs “To be or not to be” (hem de ser originals de tant en tant!) i fer un petit taller amb la participació de tots en base a la manera com s’ha interpretat Hamlet en èpoques diferents (què hi ha del moment de producció i què hi ha del moment de recepció). Si ens dona temps allargarem aquest tipus de qüestió en relació a Othello i Macbeth”.

El dimecres 19-2, es va fer una nova conferència sobre les obres de Shakespeare a la llibreria Laie. Es va presentar una de les grans tragèdies, Hamlet. La més enigmàtica i sobre la que més s’ha escrit. Una magnífica construcció dramàtica i, al mateix temps, una riquíssima creació del llenguatge.

Va fer la presentació la doctora Laura Borràs, professora associada del Departament de Romàniques de la Universitat de Barcelona. Laura Borràs imparteix cursos de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i és una reconeguda investigadora.

La conferència sobre la obra Antony and Cleopatra va ser presentada en anglès pel professor Gerry Sweeney a la Llibreria Laie. Es tracta d’una obra de dualitats. En el títol per començar. Shakespeare la titula amb el nom dels dos amants com també ho fa en altres dues obres, Romeo i Julieta, i Troilus i Cressida. Però també dualitat de localitzacions, en aquest cas Roma i Egipte,
entre les que hi ha diferències vitals i socials que es superposen a les geogràfiques. És semblant al que passa en altres obres com per exemple a Otelo, entre Venècia i Xipre.

La professora de Harvard, Majorie Garber, gran especialista de Shakespeare, al presentar l’obra planteja: “When we approach Shakespeare’s magnificent baroque creation Antony and Cleopatra, perhaps the first question that arises is one of genre. Is it a tragedy, the tragedy of Antony, or is it the greatest and most excessive of Shakespeare’s history plays?” I més endvant segueix preguntant-se “… is it about Antony and Cleopatra as they appear in the play’s last acts, transformed into quasi-mythological beings who trascend time and space? Is this play, that is to say, about Egypt and eternity? Egypt and art? Or about Rome and time? Rome and history? What is the relationship between love and war, and love and order, in Antony and Cleopatra?”

El dimecres 16 d’octubre, es va fer una nova conferència sobre les obres de Shakespeare. Aquesta vegada presentant Juli Cèsar i la conferència va ser en català .L’obra és força coneguda, fàcil de llegir i molt representada. Harold Bloom ens diu que la va llegir a l’escola secundària als dotze anys. També comenta: “Era una gran favorita para uso escolar en aquellos tiempos, porque está muy bien hecha, es aparentemente muy directa y muy relativamente simple. Cuanto más a menudo la leo, doy clases sobre ella o asisto a una representación suya, más sutil y ambigua me parece, no en la trama sino en los personajes”.

Podríem dir que és com una mina de la que cada vegada es pot extreure més coneixement? En la presentació, i fent cas a Harold Blomm, ens recrearem abastament en els personatges principals. Però també ens fixarem en els discursos funeraris de Brutus i Antoni, en cada un d’ells i en el seu contrast. Per alguns especialistes el discurs de Marc Antoni és una de les peces retòriques més ben construïdes de la història de la literatura. I també podem preguntar-nos sobre el sentit de l’obra. És una crida a acabar amb els dictadors? És una advertència del caos que es pot generar quan s’ataca l’ordre establert? O bé hi predomina l’ambigüitat que va guanyant terreny a mida que coneixem millor l’obra?.