Hamlet és probablement la tragèdia més coneguda i segurament la més representada arreu del món. Tal com ja vam anunciar, la propera sessió del Cicle Shakespeare consistirà en una lectura dramatitzada de Hamlet a càrrec de la companyia Teatre Sant Vicenç. Serà una lectura de les millors escenes per tal de reduir-la a una hora de duració i destacar els aspectes claus de l’obra com ara el dubte, la por, el deure, la corrupció, el sentit de l’existència , l’amor i … la mort, els principals temes d’un argument apassionant basat en la llegenda danesa.

Prèviament a la lectura, hi haurà una presentació de l’obra a càrrec del professor Antonio Contretas, de l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB.

La lectura serà interpretada per els següents components de la companyia:

Horacio (millor amic de Hamlet) – Lluís Olivella
Rey Claudio (onclede Hamlet) – Quirze Casablancas
Polonio (consller real) – Jordi Cantó
Laertes (fill de Laertes) – Joan Olivella
Hamlet – Marcel Castillejo
Reina Gertrudis (mare de Hamlet) – Esperança Vegas
Ofelia (enamorada de Hamlet) – Esther Mas
Espectro (pare de Hamlet) – Francesc Rocamora
Narrador – Francesc Asens
Direcció: Jaume Pont

Henry V és l’obra presentada en anglès el mes novembre càrrec de Gerry Sweeney. Per a molts experts, es tracta de la millor de les obres històriques del Bard. Millor obra o no, en tot cas, una obra molt exigent per a tothom. Al públic se li demana un considerable esforç d’imaginació, tot i que Shakespeare fa sortir un cor que narra part dels esdeveniments i en facilita així la comprensió. Els directors tenen que prendre decisions arriscades sobre l’enfocament de l’obra. I els actors han de treballar de valent per a posar-se a la pell dels personatges.

Shakespeare va viure en una època de guerres internes (Irlanda) y externes (Espanya). Henry V és la obra més clarament dedicada al tema de la guerra. I l’autor aborda la complexitat del tema. Dona veu als soldats, no solament als comandaments. Posa en qüestió les motivacions, la moralitat i el comportament dels responsables. I fa que ens preguntem si és justa la guerra.

Presentació de la traducció en català de Venus i Adonis, el primer gran poema de William Shakespeare. El va escriure el 1592 aprofitant la clausura temporal dels teatres de Londres degut a la pesta. Es va publicar per primera vegada el 1593 i va tenir un enorme èxit, se’n van fer diverses edicions i va adquirir una gran popularitat en el si de la societat anglesa culta. La traducció ha anat a càrrec de Salvador Oliva i Ara Llibres ha fet una edició bilingüe de l’obra.

La presentació anirà a càrrec de Salvador Oliva, poeta, traductor i catedràtic de filologia catalana a la Universitat de Girona, i Josep Ferrer, filòleg i responsable del fons editorial de
la Fundació Coromines”. La presentació de l’obra s’acompanyarà amb la lectura de fragments pel mateix traductor.

Salvador Oliva ha traduït al català l’obra completa teatral i poètica de William Shakespeare, a més d’algunes obres de Lewis Carroll, Dylan Thomas, Oscar Wilde, R.L. Stevenson i Washington Irving. Actualment prepara la traducció al català de La violació de Lucrècia, el poema narratiu més important de William Shakespeare, juntament amb Venus i Adonis.

Josep Ferrer, a partir de l’acord entre Ara Llibres i La Fundació Coromines per digitalitzar i posar a l’abast dels lectors aquest fons, ha estat el curador d’obres com itineraris i el Diccionari Etimològic Essencial de Joan Coromines i d’aquesta edició de Venus i Adonis per Salvador Oliva.

“Lady Macbeth i el Patufet. Una visió escatològica del procés d’independència de Catalunya”. Va ser una sessió a càrrec de Bernat Puigtobella. Acompanyava l’acte la lectura dramatitzada dels sonets de Shakespeare a càrrec de la companyia Torb Teatre.

Els actors Cacu Prat i Maria Bossom, acompanyats per la música de Lluís Cartes, vam oferir una lectura dramatitzada dels sonets de Shakespeare. A través de la poesia del gran dramaturg, van explicar la història del triangle amorós que va viure l’autor. Una història que esdevé universal i que passa per totes les facetes de l’amor i el desamor.

Els sonets destil·len a cada vers l’essència de les obres teatrals shakespirianes, és a dir, l’essència de l’ànima humana amb tots els seus clarobscurs.

El mes d’abril, concretament el dissabte dia 23, era el 400 aniversari de la mort de Shakespeare. La ocasió convidava a anar més enllà de les xarrades que fem habitualment sobre una obra. Semblava més apropiat fer una presentació de caire global. Atenent diferents demandes i suggeriments, el president de l’associació es va decidir a preparar una exposició sobre la obra i el llegat de Shakespeare. És certament un atreviment i requereix un esforç de síntesi notable. Però el nostre autor s’ho mereix. Així que en una primera part va intentar caracteritzar l’obra destacant alguns trets no massa coneguts i alguns altres que poden explicar la perdurabilitat de l’obra en el temps.

En una segona part, va comentar les fites principals que poden ajudar a entendre com Shakespeare ha passat de ser un molt bon autor del seu temps, però un entre varis, a ser considerat actualment com un dels dramaturgs i poetes més importants de la literatura universal.

Les obres de Shakespeare arriben traduïdes a la majoria de lectors i espectadors. Per això és important conèixer la tasca que fan els traductors. ¿Té sentit el proverbi italià que diu Traduttore, traditore”? Un punt de vista diferent considera la traducció com una interpretació, fent un símil quasi musical del terme. Ens vam ocupar de la traducció en les sessions sobre els sonets de Shakespeare. En aquesta sessió vam tenir la oportunitat de fer-ho tractant d’una de les millors comèdies del Bard i de la mà d’un dels seus millors traductors al català, en Joan Sellent Arús. Aquesta és la proposta que ens va fer en Joan Sellent:

“Considerada una de les obres més líriques de Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu és un mosaic on conflueixen els més diversos registres poètics i retòrics, al costat d’unes incursions radicals en la coloquialitat més pintoresca. Sempre és un repte majúscul enfrontar-se als brillants malabarismes que el dramaturg anglès era capaç de fer amb el llenguatge i produir-ne una versió escènicament eficaç quatre segles després, i aquesta comèdia plena de contrastos i trencacolls posa especialment a prova la capacitat del traductor per complir aquest requisit”.

La conferència feta en anglès, a càrrec del professor Gerry Sweeney es basa en la orientació següent produïda per el professor Sweeney:

“What the English language gave to Shakespeare and what Shakespeare gave to the English langage. A well-read, impartial but critical, admirer of Shakespeare’s majestic works will recognise the vastextent of his excellent influence, in countless ways, on the English language. This influence has not dwindled in spite of premeditated attempts at character assassination by various critics who made baseless, laughable, claims that his works were written by someone else. But all’s well that ends well. It was really a foregone conclusion: after all the sound and fury, as good luck will have it, Shakespeare was vindicated. Truth will out! Shakespeare’s status is now invulnerable. But, enough … Brevity is the soul of wit, so I will stop here and invite you to come to the
talk on Shakespeare’s monumental contribution to the Queen’s English!”

El dimecres dia 20 de gener tindrà lloc la primera sessió d’enguany del cicle Shakespeare. Serà una conferència sobre El Mercader de Venècia, considerada per a molts com una comèdia romàntica però que convida a una reflexió sobre temes de força entitat. Es tracta de l’obra en la que d’una forma més clara Shakespeare aborda el tema dels diners i del comerç internacional. Pot ser una bona ocasió per parlar de l’economia i de les finances de l’autor, de la seva activitat empresarial i financera, aspectes no gaire coneguts de la seva vida.

El Mercader de Venècia ens enfronta també amb el tema de les relacions entre dues identitats col·lectives diferents. En el cas de l’obra entre els cristians i els jueus. Particularment entre Antonio, el mercader, i Shylock, el jueu. La conferència va ser en català il·lustrada amb la presentació amb fragments de la pel·lícula dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Jeremy Irons, Al Pacino, Lynn Collins i Joseph Fiennes.