El mes de gener-14 es va escollir l’obra La Tempesta i la presentació va ser en català. La professora Majorie Garber, de Harvard, afirma que els crítics moderns aborden La Tempesta des de dues perspectives diferents: com una faula d’art i creació, i com una al·legoria colonial.
Parlarem abastament de la primera interpretació, però també farem referència a la segona, especialment per la relació que permet establir amb Montaigne i la seva obra Des Cannibales. Harold Bloom ens diu que Shakespeare ens ha ensenyat a entendre la naturalesa humana. I és evident que vehicula aquest ensenyament a través de tota la seva obra. Però hi ha alguna aportació especial a La Tempesta? Si com creuen molts acadèmics i crítics, Bloom en seria una excepció, La Tempesta és una obra d’acomiadament, es podria esperar que condensi alguns pensaments claus? La opinió de Harold C. Goddard ho fa pensar:
“The Tempest has an unrivaled power to inspire in almost all sensitive readers a belief that it contains a secret meaning. Even those who make no attempt to search it out retain the feeling that it is there and that if it could only be found it would lead close not merely to the heart of Shakespeare’s convictions about life but close to the life itself”.
Es podria pensar que Shakespeare utilitza l’art que confereix a Pròsper per a desvelar-nos el sentit que atorga al seu propi art? I l’art podria tenir una dimensió transcendent?
Presentarem La Tempesta i, com sempre, passarem algun fragment d’un DVD de l’obra.
Aquesta vegada però hi ha una motivació especial per assistir i preparar la sessió: l’actriu
Mireia Pàmies s’ha ofert a fer una lectura d’alguns poemes de l’obra. La preparació de la sessió és senzilla, llegir i rellegir l’obra. Hi ha traduccions al català i al castellà que estan molt bé. Si tens la possibilitat de llegir l’obra original val molt la pena, encara que costi un considerable esforç. S’han conservat partitures d’alguna cançó d’Ariel, però ja és extraordinària la musicalitat dels versos de Shakespeare.