El dimecres dia 19 de març, va tenir lloc una nova conferència sobre les obres de Shakespeare, a la Llibreria Laie. La sessió va anar a càrrec del doctor en Filologia anglesa per la Universitat
Autònoma de Barcelona, Miquel Berga, actualment professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. Les explicacions i la conversa van ser en català i els textos en anglès.

El professor Miquel Berga va proposar una mena de follow-up de l’última sessió que va estar dedicada a la presentació de Hamlet. En les seves pròpies paraules aquesta és la proposta que fa: “Començarem sentint com un dels grans actors vius que han interpretat Hamlet, Michael Pennington, ens explica com van començar les seves relacions amb Shakespeare (als 11 anys) i com segueixen després d’haver passat, segons els seus càlculs, vint mil hores junts. Això ens donarà peu per revisitar el més famós dels monòlegs “To be or not to be” (hem de ser originals de tant en tant!) i fer un petit taller amb la participació de tots en base a la manera com s’ha interpretat Hamlet en èpoques diferents (què hi ha del moment de producció i què hi ha del moment de recepció). Si ens dona temps allargarem aquest tipus de qüestió en relació a Othello i Macbeth”.

El dimecres 19-2, es va fer una nova conferència sobre les obres de Shakespeare a la llibreria Laie. Es va presentar una de les grans tragèdies, Hamlet. La més enigmàtica i sobre la que més s’ha escrit. Una magnífica construcció dramàtica i, al mateix temps, una riquíssima creació del llenguatge.

Va fer la presentació la doctora Laura Borràs, professora associada del Departament de Romàniques de la Universitat de Barcelona. Laura Borràs imparteix cursos de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i és una reconeguda investigadora.

La conferència sobre la obra Antony and Cleopatra va ser presentada en anglès pel professor Gerry Sweeney a la Llibreria Laie. Es tracta d’una obra de dualitats. En el títol per començar. Shakespeare la titula amb el nom dels dos amants com també ho fa en altres dues obres, Romeo i Julieta, i Troilus i Cressida. Però també dualitat de localitzacions, en aquest cas Roma i Egipte,
entre les que hi ha diferències vitals i socials que es superposen a les geogràfiques. És semblant al que passa en altres obres com per exemple a Otelo, entre Venècia i Xipre.

La professora de Harvard, Majorie Garber, gran especialista de Shakespeare, al presentar l’obra planteja: “When we approach Shakespeare’s magnificent baroque creation Antony and Cleopatra, perhaps the first question that arises is one of genre. Is it a tragedy, the tragedy of Antony, or is it the greatest and most excessive of Shakespeare’s history plays?” I més endvant segueix preguntant-se “… is it about Antony and Cleopatra as they appear in the play’s last acts, transformed into quasi-mythological beings who trascend time and space? Is this play, that is to say, about Egypt and eternity? Egypt and art? Or about Rome and time? Rome and history? What is the relationship between love and war, and love and order, in Antony and Cleopatra?”

El dimecres 16 d’octubre, es va fer una nova conferència sobre les obres de Shakespeare. Aquesta vegada presentant Juli Cèsar i la conferència va ser en català .L’obra és força coneguda, fàcil de llegir i molt representada. Harold Bloom ens diu que la va llegir a l’escola secundària als dotze anys. També comenta: “Era una gran favorita para uso escolar en aquellos tiempos, porque está muy bien hecha, es aparentemente muy directa y muy relativamente simple. Cuanto más a menudo la leo, doy clases sobre ella o asisto a una representación suya, más sutil y ambigua me parece, no en la trama sino en los personajes”.

Podríem dir que és com una mina de la que cada vegada es pot extreure més coneixement? En la presentació, i fent cas a Harold Blomm, ens recrearem abastament en els personatges principals. Però també ens fixarem en els discursos funeraris de Brutus i Antoni, en cada un d’ells i en el seu contrast. Per alguns especialistes el discurs de Marc Antoni és una de les peces retòriques més ben construïdes de la història de la literatura. I també podem preguntar-nos sobre el sentit de l’obra. És una crida a acabar amb els dictadors? És una advertència del caos que es pot generar quan s’ataca l’ordre establert? O bé hi predomina l’ambigüitat que va guanyant terreny a mida que coneixem millor l’obra?.

La convocatòria d’aquesta sessió amb el text següent: “S’acosta una nova presentació de les obres de Shakespeare. Aquesta vegada serà una comèdia divertida, aparentment frívola, però que se’n pot fer una lectura bastant substancial. En què ens quedarem? Dependrà de tots nosaltres, oi? Love’s Labour’s Lost és el títol de la obra. En català Treballs d’Amor Perduts o Penes d’Amor Perdudes. El dia 19 de juny, tercer dimecres del mes, com és habitual, a les 19:30, a la Llibreria Laie, Pau Claris 85, de Barcelona.

Però abans de la cita, no et perdis el Festival Shakespeare que tindrà lloc del 6 al 12 de juny a Barcelona. Hi haurà espectacles i activitats paral·leles. Pots veure la informació sobre el Festival a http://davpincod.wix.com/festivalshakespeare#!home/mainPage.

La companyia Parking Shakespeare farà una representació condensada de Treballs d’Amor Perduts el dissabte dia 8, al pati de la Biblioteca de Catalunya, a les 18h.

També a la Biblioteca de Catalunya, el mateix dia 8, a les 21h, en Quim Lecina estrenarà el musical Big Will Shakespeare.

Una altre proposta interessant pot ser el Julio César que es representarà al Teatre Romea els dies 11 i 12, a les 20:30. Però hi ha molt més … no t’ho perdis.”

Així mateix es va difondre la següent recomanació: “L’afirmació més atrevida que coneixíem fins ara és la de Harold Bloom: ”Shakespeare: The Invention of the Human”. No és poca cosa atribuir al Bard d’Avon la invenció del que és humà. Ara però hem sabut que un poeta romanès va donar un pas endavant d’enormes dimensions i afirmà que Shakespeare va crear el món en set dies. Aquesta setmana he tingut la sort d’assistir a un recital poètic de Jordi Boixaderas amb motiu de la presentació del primer llibre en català de Marin Sorescu, “Per entre els dies”. Es tracta d’un poeta desconegut entre nosaltres però molt recomanable. M’ha semblat que potser t’agradaria conèixer el poema que Sorescu dedica al dramaturg i poeta anglès, com un tast de la seva poesia.”

Les dues convocatòries de la sessió es van realitzar amb els textos següents: “Podem anunciar la propera obra pel seu títol? Si fóssim actors preparant una representació ens referiríem a “The Scottish play”, no mencionaríem el nom del protagonista ni el dels altres personatges, tantes i tan greus han sigut les desgràcies que han acompanyat algunes representacions d’aquesta tragèdia.
Però nosaltres som simples comentaristes, no subjectes, per tant, a les restriccions que imposa la tradició teatral. Així doncs podem comunicar que serà Macbeth l’obra que es presentarà a la
propera sessió del cicle de conferències sobre Shakespeare.

La presentació, aquesta vegada serà en català. Tindrà lloc el tercer dimecres d’abril, el dia 17, a les 19,30h. a la Llibreria Laie, així disposaràs de més temps per a llegir la tragèdia més curta de Shakespeare, o repassar-la si ja l’has llegit. La més curta però també la més sanguinària. Una tragèdia en la que tenen molta importància els elements sobrenaturals: les bruixes i l’espectre de Banquo. Una obra en la que la bogeria, els somnis, les al·lucinacions fan navegar als personatges principals en un mar de confusió entre realitat i fantasia. Alguns acadèmics opinen
que la poesia a Macbeth està entre les millors que va escriure Shakespeare. Bones raons per a llegir l’obra abans d’assistir a la presentació, oi?”

“Macbeth es, de totes les obres de Shakespeare, la que incorpora més aspectes de la situació política del moment en que va ser escrita. ¿Quines son les claus que expliquen que el drama més conjuntural del autor tingui tanta vigència 400 anys més tard?

El nomenament de Francesc I ha posat d’actualitat mediàtica la Companyia de Jesús. ¿Què has trobat en el text de Macbeth que consideris pot estar relacionat amb els jesuïtes? Alguna cosa hi ha d’haver perquè molts autors s’hi refereixen i fins i tot n’hi ha un, Garry Wills, que titula el seu llibre sobre Macbeth “Witches & Jesuits”. Bruixes, és clar. Però ¿jesuïtes?”.

La sessió de febrer-2013 de les conferències sobre Shakespeare va tenir lloc a la Llibreria Laie i es va fer en anglès.

La primera sessió de gener-2013 de les conferències sobre Shakespeare va tenir lloc a la Llibreria Laie i es va fer en català a la Llibreria Laie. La convocatòria de Josep Mª Oroval deia així:
“Aquest vegada em toca a mi presentar l’obra Much Ado About Nothing i ho faré en català. Si ja coneixes l’obra, la podries repassar. Si tens el llibre però no l’has llegit, és un bon moment per a fer-ho. Si encara no tens el llibre, aquests dies de regals és una bona ocasió per aconseguir-lo. Com que son dies de felicitacions i de bons desitjos per al proper any, m’ha semblat oportú una petita incursió en un nou terreny, el dels sonets. En el sonet 29 Shakespeare expressa de manera brillant el pas del sentiment de soledat, baixa autoestima, enveja dels demés, a un nou estat de plenitud. I la clau que obra la porta del canvi no és altre que l’amor. L’amor que tan ens desitgem aquests dies i que és la verdadera clau de la vida”.