“Lady Macbeth i el Patufet. Una visió escatològica del procés d’independència de Catalunya”. Va ser una sessió a càrrec de Bernat Puigtobella. Acompanyava l’acte la lectura dramatitzada dels sonets de Shakespeare a càrrec de la companyia Torb Teatre.

Els actors Cacu Prat i Maria Bossom, acompanyats per la música de Lluís Cartes, vam oferir una lectura dramatitzada dels sonets de Shakespeare. A través de la poesia del gran dramaturg, van explicar la història del triangle amorós que va viure l’autor. Una història que esdevé universal i que passa per totes les facetes de l’amor i el desamor.

Els sonets destil·len a cada vers l’essència de les obres teatrals shakespirianes, és a dir, l’essència de l’ànima humana amb tots els seus clarobscurs.

El mes d’abril, concretament el dissabte dia 23, era el 400 aniversari de la mort de Shakespeare. La ocasió convidava a anar més enllà de les xarrades que fem habitualment sobre una obra. Semblava més apropiat fer una presentació de caire global. Atenent diferents demandes i suggeriments, el president de l’associació es va decidir a preparar una exposició sobre la obra i el llegat de Shakespeare. És certament un atreviment i requereix un esforç de síntesi notable. Però el nostre autor s’ho mereix. Així que en una primera part va intentar caracteritzar l’obra destacant alguns trets no massa coneguts i alguns altres que poden explicar la perdurabilitat de l’obra en el temps.

En una segona part, va comentar les fites principals que poden ajudar a entendre com Shakespeare ha passat de ser un molt bon autor del seu temps, però un entre varis, a ser considerat actualment com un dels dramaturgs i poetes més importants de la literatura universal.

Les obres de Shakespeare arriben traduïdes a la majoria de lectors i espectadors. Per això és important conèixer la tasca que fan els traductors. ¿Té sentit el proverbi italià que diu Traduttore, traditore”? Un punt de vista diferent considera la traducció com una interpretació, fent un símil quasi musical del terme. Ens vam ocupar de la traducció en les sessions sobre els sonets de Shakespeare. En aquesta sessió vam tenir la oportunitat de fer-ho tractant d’una de les millors comèdies del Bard i de la mà d’un dels seus millors traductors al català, en Joan Sellent Arús. Aquesta és la proposta que ens va fer en Joan Sellent:

“Considerada una de les obres més líriques de Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu és un mosaic on conflueixen els més diversos registres poètics i retòrics, al costat d’unes incursions radicals en la coloquialitat més pintoresca. Sempre és un repte majúscul enfrontar-se als brillants malabarismes que el dramaturg anglès era capaç de fer amb el llenguatge i produir-ne una versió escènicament eficaç quatre segles després, i aquesta comèdia plena de contrastos i trencacolls posa especialment a prova la capacitat del traductor per complir aquest requisit”.

La conferència feta en anglès, a càrrec del professor Gerry Sweeney es basa en la orientació següent produïda per el professor Sweeney:

“What the English language gave to Shakespeare and what Shakespeare gave to the English langage. A well-read, impartial but critical, admirer of Shakespeare’s majestic works will recognise the vastextent of his excellent influence, in countless ways, on the English language. This influence has not dwindled in spite of premeditated attempts at character assassination by various critics who made baseless, laughable, claims that his works were written by someone else. But all’s well that ends well. It was really a foregone conclusion: after all the sound and fury, as good luck will have it, Shakespeare was vindicated. Truth will out! Shakespeare’s status is now invulnerable. But, enough … Brevity is the soul of wit, so I will stop here and invite you to come to the
talk on Shakespeare’s monumental contribution to the Queen’s English!”

El dimecres dia 20 de gener tindrà lloc la primera sessió d’enguany del cicle Shakespeare. Serà una conferència sobre El Mercader de Venècia, considerada per a molts com una comèdia romàntica però que convida a una reflexió sobre temes de força entitat. Es tracta de l’obra en la que d’una forma més clara Shakespeare aborda el tema dels diners i del comerç internacional. Pot ser una bona ocasió per parlar de l’economia i de les finances de l’autor, de la seva activitat empresarial i financera, aspectes no gaire coneguts de la seva vida.

El Mercader de Venècia ens enfronta també amb el tema de les relacions entre dues identitats col·lectives diferents. En el cas de l’obra entre els cristians i els jueus. Particularment entre Antonio, el mercader, i Shylock, el jueu. La conferència va ser en català il·lustrada amb la presentació amb fragments de la pel·lícula dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Jeremy Irons, Al Pacino, Lynn Collins i Joseph Fiennes.

La primera conferència d’aquest curs va anar a càrrec del doctor Eduard Bonet, professor emèrit d’ESADE.

La conferència va abordar una de les grans tragèdies del Bard, Juli Cèsar. Es va centrar especialment en un dels moments crucials de l’obra, el funeral per l’assassinat de Cèsar i en els dos discursos que s’hi pronuncien. El de Brutus que exposa de forma convincent les raons dels conspiradors per assassinar el dictador. El de Marc Antoni, l’amic de Cèsar, que capgirarà la situació, en un primer moment, denunciant amb astúcia que han assassinat a Cèsar per ambició política. Però, després, removent els sentiments del poble per induir-los a la revolta i a la guerra civil. Es podran veure fragments de la pel·lícula dirigida per Joseph L. Mankiewicz, i amb un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni.

El text de Shakespeare és una obra mestre, un dels discursos polítics més cèlebres de la història de la literatura universal. El professor Eduard Bonet utilitza aquest text com a base per a tractar temes d’interès actual com son les relacions entre la lògica i la retòrica, i entre la retòrica i la ciència.

S’ha dit moltes vegades que Shakespeare és un dels autors que més han contribuït al coneixement del gènere humà i a la comprensió dels principals problemes socials que ens afecten. Les seves obres son un pou inesgotable de saber al que, habitualment, accedim per l’assistència a representacions teatrals o per mitjà de la lectura. Hi ha però una altre via menys transitada però fructífera consistent en estudis monogràfics que alguns especialistes de determinades disciplines han fet de la obra del Bard. I en aquest marc s’inscriu la conferència sobre Shakespeare del mes de juny-15.

Amb el títol “Violència masclista: Desdèmones d’abans i d’ara”, dos professionals de la psicologia i de la psicoanàlisi tracten del problema de la violència masclista a partir de la història de Desdèmona i de la seva dissortada relació amb Otel·lo i l’entorn masclista i misogin en el qual es desenvolupa l’obra de W. Shakespeare que porta el nom d’aquest heroi tràgic. Seguidament plantegen com el poder autoritari d’arrels patriarcals ha imposat el silenci sobre el maltractament de les dones al llarg dels segles i revisaran l’estat actual de la qüestió, així con algunes causes i creences que són a la base de la perpetuació d’aquest greu problema tan actual. La seva reflexió es dirigeix també a la imprescindible prevenció d’un problema social que provoca tantes víctimes.

La conferència va anar a càrrec de Blanca Anguera, Professora Emèrita d’Història de la Psicologia de la Universitat de Barcelona i Psicoanalista, i de Jordi Sala, Psicoanalista SEPIPA, Psicòleg clínic i psicoterapeuta SPC- FS.

La sessió d’abril-15 va anir a càrrec del professor Andreu Jaume, editor i crític literari.

Andreu Jaume és un gran coneixedor de la obra de Shakespeare com ho acrediten dues de les seves recents activitats. La primera és l’edició de les obres complertes del poeta i dramaturg anglès en 5 volums a la col·lecció Debolsillo de Random House Mondadori. La segona son els cursos que ha impartit a l’Institut d’Humanitats de Barcelona sota el títol de Lectures de William Shakespeare.

En un article sobre el Poder en Shakespeare publicat el mes de març de 2015, Andreu Jaume diu: “El enigma de Shakespeare estriba precisamente en su capacidad de desaparecer en todos sus personajes sin servir nunca a nada ni a nadie, sin afiliarse a ninguna corriente filosófica, política o moral, sin dejar del todo claras sus deudas con ningún autor y solo intimando, muy raras veces, alguna personal obsesión que al final termina por callarse, dejándonos, como siempre, estupefactos ante nosotros mismos.”

Per tot això resulta molt atractiva la proposta del conferenciant de fer un recorregut per la vida i l’obra del autor anglès sota el títol de “L’essència de Shakespeare”.