L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor: 

“Mentre Isabel I, cada cop més envellida i obstinada, s’aferra al poder amb dents i ungles, un brillant dramaturg explorava les causes socials, les arrels psicològiques i els retorçats efectes de la tirania. A l’analitzar la psique (i les psicosis) de personatges de la fila de Ricard III, Macbeth, Lear, Coriolà i de les societats sobre les que governaven, Stephen Greenblatt revela les formes amb les quals Shakespeare aprofundeix en l’ànsia de poder absolut i les catastròfiques conseqüències que el seu exercici comporta. 

Institucions fortament arrelades acaben mostrant-se fràgils, la política i els seus representants sucumbeixen al caos, la misèria econòmica alimenta la còlera populista, la població accepta que l’enganyin, el rencor partidista s’imposa, la indecència més desvergonyida impera: aspectes com aquests, propis d’una societat en crisi, fascinaven Shakespeare, i estan presents en algunes de les seves obres més memorables. Amb gran perspicàcia va saber mostrar la psicologia infantil i els insaciables afanys narcisistes dels demagogs —així com el cinisme i l’oportunisme dels diversos còmplices i paràsits que els envoltaven-, i va imaginar la manera de frenar-los. És per aquestes, i moltes altres raons, que l’obra de Shakespeare, com posa magistralment en evidència Stephen Greenblatt en aquest llibre, segueix presentant una importància essencial avui en dia.

 

Stephen Greenblatt és John Cogan University Professor d’Humanitats, un dels títols més distingits de la Universitat de Harvard. És autor de varis llibres, entre els quals destaquen El giro, amb el que va obtenir el Premi Pulitzer i el National Book Award, El espejo de un hombre: vida, obra y época de William Shakespeare, o Ascenso y caída de Adán y Eva. És així mateix editor general de The Norton Shakespeare.”

 

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor: 

“Són molts els que consideren William Shakespeare el millor escriptor de tots els temps,  pel seu enginy, la universalitat dels seus conflictes, la profunditat dels personatges, la revolució sense precedents que va suposar la seva obra… Pocs autors han marcat un abans i un després de forma tan inqüestionable. No obstant això, gairebé res es coneix amb certesa de la seva vida. Durant segles s’han succeït especulacions de tot tipus, sense que cap iluminés de forma convincent aquest gran misteri.

Stephen Greenblatt, un dels més grans experts en Shakespeare, proposa aquí una original hipòtesi, recolzant-se en l’obra mateixa del dramaturg i en la dels seus coetanis. De manera similiar a com Hamlet observa l’efígie del seu pare (“Una combinació i una forma / en las que cada déu sembla / haver-hi posat el seu segell / per a mostrar al món el mirall d’un home”), així mateix aquest llibre és molt més que una biografia. També és un rigurós estudi dels escrits de Shakespeare i, pel damunt de tot, un magnífic retrat de la Inglaterra isabelina.

 

Stephen Greenblatt (1943) ocupa la càtedra John Cogan al departament d’Humanitats de la Universitat de Harvard. La seva recerca s’ha centrat en la literatura del Renaixement i se’l considera un dels més grans experts a nivell mundial en l’obra de William Shakespeare.”

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i dels seus autors: 

“D’on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió?

Tal vegada de la intuïció col·lectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d’un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja en molts procediments dramàtics irrenunciables. Els inicis in media res, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a un grau exquisit de mal·leabilitat. La ficció encara els adopta i els remodela d’una manera particularment insistent, potser perquè en aquests moments s’ha fet més visible que mai una percepció profètica de l’autor d’Al vostre gust: que el món camina cap a una constant autorepresentació. D’aquí l’extrema modernitat del dramaturg. I d’aquí, també, que Jordi Balló i Xavier Pérez s’hi hagin fixat per elaborar el seu darrer llibre. De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L’amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d’altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat.

El món, un escenari ofereix una cosmovisió que va més enllà d’un sol autor per expandir-se en altres direccions a través de formes dramàtiques que perduren. Per ventura l’antecedent de moltes metaficcions de Hitchcock, Godard, Almodóvar o Aaron Sorkin no es troba en la play scene de Hamlet? Aquest és l’objectiu del llibre: identificar-nos com a actors i espectadors d’un relat sense fi.

Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor de comunicació audiovisual i director del Màster en Documental de creació en la Universitat Pompeu Fabra. És autor dels llibres Imágenes del silencio (Anagrama), Conèixer l cinema y Cinema català (1975-1986) i colabora en el diari La Vanguardia.  Va ser director d’exposicions del CCCB i comissari de El siglo del cine, Hammershøi y Dreyer, Erice-Kiarostami o Pasolini Roma. Va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per Todas las cartas. Correspondencias fílmicas.

Xavier Pérez (Barcelona, 1962) és professor de narrativa audiovisual a la UPF i autor dels llibres El temps de l’heroi, El universo de «Los Vengadores», El suspens cinematogràfic i Películas clave del cine de espías. Va ser crític teatral i cinematogràfic al diari Avui, i, més recentment, en revistes com Caimán. Cuadernos de Cine i el suplement Cultura/s de La Vanguardia. Junt amb Jordi Balló ha publicat La llavor immortal, Yo ya he estado aquí i El món, un escenari a Anagrama..”

 

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor: 

“En aquest llibre extraordinari -la culminació de tota una vida consagrada a llegir, ensenyar i escriure sobre Shakespeare- Bloom demostra un cop més que és el més eminent crític literari dels nostres temps. Shakespeare. La invención de lo humano és una completa, ambiciosa, apasionada i convincent anàlisi de l’obra literària més important del canon occidental, i de l’autor teatral que no només va inventar la llengua anglesa, sinó que també -com argumenta Bloom- va inventar la naturalesa humana, tal com la coneixem avui en dia. Abans de Shakespeare hi havia arquetips, després de Shakespeare va haver-hi personatges, homes i dones amb capacitat de canvi, amb personalitats absolutament individualizades. Bloom ens proposa una minuciosa lectura de cada una de les obres teatrals de Shakespeare, començant per l’original o Ur-Hamlet  -que, en contra de la línia oficial dels especialistes actuals, ell atribueix a Shakespeare- i acabant amb el misteriós abandonament del seu art, després de “Els dos nobles cosins”. Bloom segueix les diferents etapes de la caracterització humana dels personatges, començant amb Faulconbridge, el bastard de El Rei Joan, Mercuci en Romeu i Julieta, i Bottom en El somni d’una nit d’estiu, i culminant amb les inigualables creacions de Falstaff, Hamlet, Iago, Cleopatra, Macbeth, Rosalinda i Lear. A mesura que prenem consciència dels trets diferencials dels més reeixits personatges shakesperians -l’enginy de Falstaff, l’extraordinària inteligència de Hamlet, la perturbada imaginació de Macbeth, la capacidad d’afecte de Lear, la teatralitat de Cleopatra, el geni de Iago per a manipular la vida dels altres- arribem a penetrar en les pròpies obsessions de Shakespeare, tot emergint davant nostre un retrat perspicaç i emocionant de l’enigmàtic autor teatral que, d’acord amb les tesis de Bloom, va crear-nos a tots nosaltres. Aquest volum és una brillant guia de l’obra de Shakespeare, i també una recerca d’allò que significa ésser humà. Ens explica perquè Shakespeare segueix sent el més popular i universal autor dramàtic nostre, després de quatre segles i, en ajudar-nos a entendre’ns millor a nosaltres mateixos a través de Shakespeare, recupera la importància del paper del crític literari en la nostra cultura.

 

Harold Bloom (Nova York, 1930 – Connecticut, 2019) va ser un dels crítics literaris més prestiogiosos dels nostres temps. Guanyador del McArthur Prie Fellow i del Premi Internacional de Catalunya, entre altres galardons, i membre de l’American Academy, és autor d’una vintena de llibres i una de les personalitats més influïents en el món dels estudis literaris.”

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra: 

“Jan Kott mostra, amb aquest llibre -la primera edició del qual data de 1964- a un Shakespeare que, amb els rerefons de les disputes monárquiques i els seus recursos al terror i a l’assassinat per a assegurar el poder, revela el mecanisme sagnant de la Història, les violentes discrepàncies ideològiques i la destrucció que ha configurat l’Europa del segle XX. En Shakespeare, nuestro contemporáneo la caracterització humana dels seus personatges adquireix la immediatesa de la convulsió històrica.”