L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor: 

“Són molts els que consideren William Shakespeare el millor escriptor de tots els temps,  pel seu enginy, la universalitat dels seus conflictes, la profunditat dels personatges, la revolució sense precedents que va suposar la seva obra… Pocs autors han marcat un abans i un després de forma tan inqüestionable. No obstant això, gairebé res es coneix amb certesa de la seva vida. Durant segles s’han succeït especulacions de tot tipus, sense que cap iluminés de forma convincent aquest gran misteri.

Stephen Greenblatt, un dels més grans experts en Shakespeare, proposa aquí una original hipòtesi, recolzant-se en l’obra mateixa del dramaturg i en la dels seus coetanis. De manera similiar a com Hamlet observa l’efígie del seu pare (“Una combinació i una forma / en las que cada déu sembla / haver-hi posat el seu segell / per a mostrar al món el mirall d’un home”), així mateix aquest llibre és molt més que una biografia. També és un rigurós estudi dels escrits de Shakespeare i, pel damunt de tot, un magnífic retrat de la Inglaterra isabelina.

 

Stephen Greenblatt (1943) ocupa la càtedra John Cogan al departament d’Humanitats de la Universitat de Harvard. La seva recerca s’ha centrat en la literatura del Renaixement i se’l considera un dels més grans experts a nivell mundial en l’obra de William Shakespeare.”

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i dels seus autors: 

“D’on sorgeix la idea que Shakespeare, avui, escriuria per al cinema o la televisió?

Tal vegada de la intuïció col·lectiva, que aquest llibre constata, que en bona part de la ficció audiovisual contemporània persisteix la petja d’un coautor no acreditat, invisible, la influència del qual serpenteja en molts procediments dramàtics irrenunciables. Els inicis in media res, la síntesi de tragèdia i comèdia, la dramatització de la natura, els diàlegs adversatius o el paroxisme de la violència són recursos que el teatre de Shakespeare va portar a un grau exquisit de mal·leabilitat. La ficció encara els adopta i els remodela d’una manera particularment insistent, potser perquè en aquests moments s’ha fet més visible que mai una percepció profètica de l’autor d’Al vostre gust: que el món camina cap a una constant autorepresentació. D’aquí l’extrema modernitat del dramaturg. I d’aquí, també, que Jordi Balló i Xavier Pérez s’hi hagin fixat per elaborar el seu darrer llibre. De Joc de trons a El cavall de Torí, de Funny Games a Breaking Bad, de L’amic de la meva amiga a The Big Bang Theory, entre d’altres, Balló i Pérez salten amb elegància per damunt de les èpoques per identificar les relacions del corpus shakespearià amb els universos narratius de la contemporaneïtat.

El món, un escenari ofereix una cosmovisió que va més enllà d’un sol autor per expandir-se en altres direccions a través de formes dramàtiques que perduren. Per ventura l’antecedent de moltes metaficcions de Hitchcock, Godard, Almodóvar o Aaron Sorkin no es troba en la play scene de Hamlet? Aquest és l’objectiu del llibre: identificar-nos com a actors i espectadors d’un relat sense fi.

Jordi Balló (Figueres, 1954) és professor de comunicació audiovisual i director del Màster en Documental de creació en la Universitat Pompeu Fabra. És autor dels llibres Imágenes del silencio (Anagrama), Conèixer l cinema y Cinema català (1975-1986) i colabora en el diari La Vanguardia.  Va ser director d’exposicions del CCCB i comissari de El siglo del cine, Hammershøi y Dreyer, Erice-Kiarostami o Pasolini Roma. Va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per Todas las cartas. Correspondencias fílmicas.

Xavier Pérez (Barcelona, 1962) és professor de narrativa audiovisual a la UPF i autor dels llibres El temps de l’heroi, El universo de «Los Vengadores», El suspens cinematogràfic i Películas clave del cine de espías. Va ser crític teatral i cinematogràfic al diari Avui, i, més recentment, en revistes com Caimán. Cuadernos de Cine i el suplement Cultura/s de La Vanguardia. Junt amb Jordi Balló ha publicat La llavor immortal, Yo ya he estado aquí i El món, un escenari a Anagrama..”

 

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor: 

“En aquest llibre extraordinari -la culminació de tota una vida consagrada a llegir, ensenyar i escriure sobre Shakespeare- Bloom demostra un cop més que és el més eminent crític literari dels nostres temps. Shakespeare. La invención de lo humano és una completa, ambiciosa, apasionada i convincent anàlisi de l’obra literària més important del canon occidental, i de l’autor teatral que no només va inventar la llengua anglesa, sinó que també -com argumenta Bloom- va inventar la naturalesa humana, tal com la coneixem avui en dia. Abans de Shakespeare hi havia arquetips, després de Shakespeare va haver-hi personatges, homes i dones amb capacitat de canvi, amb personalitats absolutament individualizades. Bloom ens proposa una minuciosa lectura de cada una de les obres teatrals de Shakespeare, començant per l’original o Ur-Hamlet  -que, en contra de la línia oficial dels especialistes actuals, ell atribueix a Shakespeare- i acabant amb el misteriós abandonament del seu art, després de “Els dos nobles cosins”. Bloom segueix les diferents etapes de la caracterització humana dels personatges, començant amb Faulconbridge, el bastard de El Rei Joan, Mercuci en Romeu i Julieta, i Bottom en El somni d’una nit d’estiu, i culminant amb les inigualables creacions de Falstaff, Hamlet, Iago, Cleopatra, Macbeth, Rosalinda i Lear. A mesura que prenem consciència dels trets diferencials dels més reeixits personatges shakesperians -l’enginy de Falstaff, l’extraordinària inteligència de Hamlet, la perturbada imaginació de Macbeth, la capacidad d’afecte de Lear, la teatralitat de Cleopatra, el geni de Iago per a manipular la vida dels altres- arribem a penetrar en les pròpies obsessions de Shakespeare, tot emergint davant nostre un retrat perspicaç i emocionant de l’enigmàtic autor teatral que, d’acord amb les tesis de Bloom, va crear-nos a tots nosaltres. Aquest volum és una brillant guia de l’obra de Shakespeare, i també una recerca d’allò que significa ésser humà. Ens explica perquè Shakespeare segueix sent el més popular i universal autor dramàtic nostre, després de quatre segles i, en ajudar-nos a entendre’ns millor a nosaltres mateixos a través de Shakespeare, recupera la importància del paper del crític literari en la nostra cultura.

 

Harold Bloom (Nova York, 1930 – Connecticut, 2019) va ser un dels crítics literaris més prestiogiosos dels nostres temps. Guanyador del McArthur Prie Fellow i del Premi Internacional de Catalunya, entre altres galardons, i membre de l’American Academy, és autor d’una vintena de llibres i una de les personalitats més influïents en el món dels estudis literaris.”

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra: 

“Jan Kott mostra, amb aquest llibre -la primera edició del qual data de 1964- a un Shakespeare que, amb els rerefons de les disputes monárquiques i els seus recursos al terror i a l’assassinat per a assegurar el poder, revela el mecanisme sagnant de la Història, les violentes discrepàncies ideològiques i la destrucció que ha configurat l’Europa del segle XX. En Shakespeare, nuestro contemporáneo la caracterització humana dels seus personatges adquireix la immediatesa de la convulsió històrica.”

 

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor:  

“En el seu assaig sobre com llegir Shakespeare, Salvador Oliva desplega tot el seu saber com a professor i crític literari, en un llibre que es qualifica de “virtuós”, en la mesura que sap com explicar que llegir Shakespeare és una manera d’exercir l’ofici de ser humà.

Salvador Oliva (Banyoles, 1942), poeta, escriptor i professor jubilat de la Universitat de Girona, ha dedicat bona part de la seva vida a traduir i estudiar l’obra de William Shakespeare.”

 

 

L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor:  

“En aquests cinc textos Auden analitza caracterítiques i personatges específics de l’obra de Shakespeare, que li serveixen com a punt de partida per a entendre tot el seu teatre. 

Per mitjà de El mundo de Shakespeare, Auden investiga amb lucidesa les relacions d’aquell teatre i aquell públic amb el teatre i el públic moderns, i es deté especialment en alguns personatges shakespearians fonamentals, com ara Shylock (El mercader de Venècia), Otel·lo i Iago (Otel·lo). A través d’aquests caràcters, el poeta i assagista estableix les claus culturals i psicològiques que permten convertir-los en tipologies humanes, que van més enllà de qualsevol època. Així, els assaigs d’Auden compresos en aquest llibre expliquen la vigència del teatre de Shakespeare i la seva especial ressonància en l’època actual.

Wystan Hugh Auden Wystan Hugh Auden, un dels més grans poetes i assagistes del seu segle, va néixer a York, Anglaterra, l’any 1907. Va publicar el seu primer llibre, Poems, el 1930. L’obra Look, Stranger, de 1936, el va convertir en l’arquetip antifeixista britànic. A finals de 1938, després d’haver viatjat per Espanya, Islàndia i Xina, es va instal·lar als Estats Units, adoptant la ciutadania nord-americana a partir de 1946. Va publicar varis llibres de poemes, entre els quals destaquen For the Time Being (1944), The Age of Anxiety (1947) i The shields of Achilles (1955. Autor d’obres teatrals, llibrets d’òpera i llibres de memòries, li van ser atorgats el Pullitzer i el Bollinger, entre altres premis. Els seus principals assaigs es troben recollits a La mano del teñidor i en El mundo de Shakespeare, ambòs publicats per Adriana Hidalgo. Va passar els darrers anys de la seva vida entre el seu apartament de Nova York, la seva càtedra a Oxford i una casa d’un poblet austríac. Va morir a Viena l’any 1973″