L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor:
“En el seu assaig sobre com llegir Shakespeare, Salvador Oliva desplega tot el seu saber com a professor i crític literari, en un llibre que es qualifica de “virtuós”, en la mesura que sap com explicar que llegir Shakespeare és una manera d’exercir l’ofici de ser humà.
Salvador Oliva (Banyoles, 1942), poeta, escriptor i professor jubilat de la Universitat de Girona, ha dedicat bona part de la seva vida a traduir i estudiar l’obra de William Shakespeare.”
L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor:
“En aquests cinc textos Auden analitza caracterítiques i personatges específics de l’obra de Shakespeare, que li serveixen com a punt de partida per a entendre tot el seu teatre.
Per mitjà de El mundo de Shakespeare, Auden investiga amb lucidesa les relacions d’aquell teatre i aquell públic amb el teatre i el públic moderns, i es deté especialment en alguns personatges shakespearians fonamentals, com ara Shylock (El mercader de Venècia), Otel·lo i Iago (Otel·lo). A través d’aquests caràcters, el poeta i assagista estableix les claus culturals i psicològiques que permten convertir-los en tipologies humanes, que van més enllà de qualsevol època. Així, els assaigs d’Auden compresos en aquest llibre expliquen la vigència del teatre de Shakespeare i la seva especial ressonància en l’època actual.
Wystan Hugh Auden Wystan Hugh Auden, un dels més grans poetes i assagistes del seu segle, va néixer a York, Anglaterra, l’any 1907. Va publicar el seu primer llibre, Poems, el 1930. L’obra Look, Stranger, de 1936, el va convertir en l’arquetip antifeixista britànic. A finals de 1938, després d’haver viatjat per Espanya, Islàndia i Xina, es va instal·lar als Estats Units, adoptant la ciutadania nord-americana a partir de 1946. Va publicar varis llibres de poemes, entre els quals destaquen For the Time Being (1944), The Age of Anxiety (1947) i The shields of Achilles (1955. Autor d’obres teatrals, llibrets d’òpera i llibres de memòries, li van ser atorgats el Pullitzer i el Bollinger, entre altres premis. Els seus principals assaigs es troben recollits a La mano del teñidor i en El mundo de Shakespeare, ambòs publicats per Adriana Hidalgo. Va passar els darrers anys de la seva vida entre el seu apartament de Nova York, la seva càtedra a Oxford i una casa d’un poblet austríac. Va morir a Viena l’any 1973″
L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu autor:
“A les “Conferències Alexander” de 1965-66, a la Universitat de Toronto, el Dr. Frye va descriure la base de la visió tràgica com “estar en el temps” en què la mort “l’esdeveniment essencial que dóna forma i constitueix la vida… defineix l’indiviu i el desmarca de la continuïtat de la vida, que flueix indefinidament entre el passat i el futur”.
En l’opinió de Dr. Frye, en la tragèdia shakespeariana es poden distingir tres tipus de tragèdies, la tragèdia de l’ordre, la tragèdia de la passió i la tragèdia de l’aïllament, i en totes, un patró d'”estar en el temps” configura l’acció. En el primer tipus, del qual Juli Cèsar,Macbeth i Hamlet en són exemples, un governant poderós és assassinat, sent substituït per una figura rebel, i venjat finalment per una figura nèmesi; en el segon bloc, representat per Romeu i Julieta, Antoni i Cleòpatra i Troilus i Crèssida, l’autoritat es divideix i l’heroi és destruït per un conflicte entre lleialtats socials i personals; i a la tercera, amb Otel·lo, El Rei Lear i Timó d’Atenes, la figura central està allunyada del seu món, en gran part com a conseqüència del seu fracàs per comprendre la dinàmica d’aquest món. El que ens mostren totes aquestes obres, sosté el Dr. Frye, és “l’impacte de l’energia heroica en la situació humana”, amb el resultat que “allò heroic és normalment destruït… i la situació humana continua el seu curs”.
Fools of Time serà una obra benvinguda no només per molts estudiosos familiaritzats amb la gran visió crítica del Dr. Frye, sinó també per estudiants de grau, graduats, professors de secundària i professors d’universitat que, des de fa molt temps, valoren el seu treball com a eina clau per a comprendre la literatura anglesa de manera més sòlida i profunda.
Northrop Frye (1912-1991) va ser un dels estudiosos i crítics de literatura anglesa més influïents del segle XX. Northrop Frye va ser professor del Departament d’Anglès a la Universitat de Victòria, de la Universitat de Toronto, des de 1939 fins a la seva mort. Entre les seves obres s’inclouen Words with Power i Anatomy of Criticism.
L’editorial publica aquesta presentació de l’obra i del seu traductor:
“Els sonets de William Shakespeare van aparèixer el 1609, en un volum enigmàtic. ¿Qui en va ser l’impressor? ¿Va autoritzar Shakespeare l’edició? ¿Qui era el jove a qui s’adrecen els primers 126 sonets, entre els quals hi ha els més commovedors poemes d’amor escrits per Shakespeare? ¿I qui era la Dark Lady de qui parlen els sonets que tracten més obertament del sexe?
A una distància de més tres-cents anys, aquests enigmes tenen ben poca importància. El que compta de debò és que Els sonets -una de les obres majors d’un dels escriptors més grans que ha donat mai la literatura universal-, constitueixen un cançoner que encara avui causa en els lectors un impacte incomparable.
Salvador Oliva és el responsable d’aquesta edició esplèndida. Cadascun dels 154 sonets es presenta en la versió anglesa i en la versió catalana en vers i, a més, en una traducció literal en prosa i amb notes per facilitar al lector la comprensió directa de l’original. La trajectòria d’Oliva com a poeta i com a traductor de tota l’obra de Shakespeare culmina en aquesta edició d’Els sonets, que el 2002 va rebre el favor de molts lectors, l’elogi unànime de la crítica i l’aval del Premi Ciutat de Barcelona de traducció.”
Josefina Ferrando és Catedràtica d’Institut jubilada, en l’especialitat d’Història de l’Art. Ha publicat “Historia del arte: en cuadros sinópticos” (Vedrà, 1997) i és coautora de “Quaderns de la Guia Visual de l’Art Gòtic”, del MNAC (2006).
