El dimecres dia 20 de gener tindrà lloc la primera sessió d’enguany del cicle Shakespeare. Serà una conferència sobre El Mercader de Venècia, considerada per a molts com una comèdia romàntica però que convida a una reflexió sobre temes de força entitat. Es tracta de l’obra en la que d’una forma més clara Shakespeare aborda el tema dels diners i del comerç internacional. Pot ser una bona ocasió per parlar de l’economia i de les finances de l’autor, de la seva activitat empresarial i financera, aspectes no gaire coneguts de la seva vida.

El Mercader de Venècia ens enfronta també amb el tema de les relacions entre dues identitats col·lectives diferents. En el cas de l’obra entre els cristians i els jueus. Particularment entre Antonio, el mercader, i Shylock, el jueu. La conferència va ser en català il·lustrada amb la presentació amb fragments de la pel·lícula dirigida per Michael Radford i protagonitzada per Jeremy Irons, Al Pacino, Lynn Collins i Joseph Fiennes.

La primera conferència d’aquest curs va anar a càrrec del doctor Eduard Bonet, professor emèrit d’ESADE.

La conferència va abordar una de les grans tragèdies del Bard, Juli Cèsar. Es va centrar especialment en un dels moments crucials de l’obra, el funeral per l’assassinat de Cèsar i en els dos discursos que s’hi pronuncien. El de Brutus que exposa de forma convincent les raons dels conspiradors per assassinar el dictador. El de Marc Antoni, l’amic de Cèsar, que capgirarà la situació, en un primer moment, denunciant amb astúcia que han assassinat a Cèsar per ambició política. Però, després, removent els sentiments del poble per induir-los a la revolta i a la guerra civil. Es podran veure fragments de la pel·lícula dirigida per Joseph L. Mankiewicz, i amb un jove Marlon Brando en el paper de Marc Antoni.

El text de Shakespeare és una obra mestre, un dels discursos polítics més cèlebres de la història de la literatura universal. El professor Eduard Bonet utilitza aquest text com a base per a tractar temes d’interès actual com son les relacions entre la lògica i la retòrica, i entre la retòrica i la ciència.

S’ha dit moltes vegades que Shakespeare és un dels autors que més han contribuït al coneixement del gènere humà i a la comprensió dels principals problemes socials que ens afecten. Les seves obres son un pou inesgotable de saber al que, habitualment, accedim per l’assistència a representacions teatrals o per mitjà de la lectura. Hi ha però una altre via menys transitada però fructífera consistent en estudis monogràfics que alguns especialistes de determinades disciplines han fet de la obra del Bard. I en aquest marc s’inscriu la conferència sobre Shakespeare del mes de juny-15.

Amb el títol “Violència masclista: Desdèmones d’abans i d’ara”, dos professionals de la psicologia i de la psicoanàlisi tracten del problema de la violència masclista a partir de la història de Desdèmona i de la seva dissortada relació amb Otel·lo i l’entorn masclista i misogin en el qual es desenvolupa l’obra de W. Shakespeare que porta el nom d’aquest heroi tràgic. Seguidament plantegen com el poder autoritari d’arrels patriarcals ha imposat el silenci sobre el maltractament de les dones al llarg dels segles i revisaran l’estat actual de la qüestió, així con algunes causes i creences que són a la base de la perpetuació d’aquest greu problema tan actual. La seva reflexió es dirigeix també a la imprescindible prevenció d’un problema social que provoca tantes víctimes.

La conferència va anar a càrrec de Blanca Anguera, Professora Emèrita d’Història de la Psicologia de la Universitat de Barcelona i Psicoanalista, i de Jordi Sala, Psicoanalista SEPIPA, Psicòleg clínic i psicoterapeuta SPC- FS.

La sessió d’abril-15 va anir a càrrec del professor Andreu Jaume, editor i crític literari.

Andreu Jaume és un gran coneixedor de la obra de Shakespeare com ho acrediten dues de les seves recents activitats. La primera és l’edició de les obres complertes del poeta i dramaturg anglès en 5 volums a la col·lecció Debolsillo de Random House Mondadori. La segona son els cursos que ha impartit a l’Institut d’Humanitats de Barcelona sota el títol de Lectures de William Shakespeare.

En un article sobre el Poder en Shakespeare publicat el mes de març de 2015, Andreu Jaume diu: “El enigma de Shakespeare estriba precisamente en su capacidad de desaparecer en todos sus personajes sin servir nunca a nada ni a nadie, sin afiliarse a ninguna corriente filosófica, política o moral, sin dejar del todo claras sus deudas con ningún autor y solo intimando, muy raras veces, alguna personal obsesión que al final termina por callarse, dejándonos, como siempre, estupefactos ante nosotros mismos.”

Per tot això resulta molt atractiva la proposta del conferenciant de fer un recorregut per la vida i l’obra del autor anglès sota el títol de «L’essència de Shakespeare”.

La sessió de Shakespeare de gener-15 versava sobre un dels personatges més famosos de Shakespeare, Falstaff. Es va presentar la pel·lícula d’Orson Welles, produïda al 1966, Campanes a mitjanit, protagonitzada per Welles en el paper de Falstaff i per John Gielgud en el paper de Enric IV. La pel·lícula està basada principalment en les parts I i II d’Enric IV. També hi ha alguns textos d’Enric V i de les Alegres casades de Windsor.

La sessió va anar a càrrec de Carlos Bempar, director de cinema, que va centrar la seva presentació en la pel·lícula de Welles, i de Gerry Sweeney que va parlar de les obres que van inspirà la pel·lícula.

Shakespeare és el creador d’una obra dramàtica i poètica extraordinària. Una obra que, a més a més, ha inspirat a molts autors per a crear les seves obres en el àmbit de la literatura, la música, les arts plàstiques i el cinema.

La composició operística ha sigut un camp especialment afavorit, quasi bé tres centenars òperes s’han creat a partir de la obra de Shakespeare, encara que és molt inferior el número d’òperes que figuren en el repertori actual.

Verdi destaca entre els compositors per una triple motivació: per haver creat fins a tres òperes inspirades en la obra del Bard, perquè de les tres se’n continuen fent produccions en l’actualitat, i per la gran sintonia que hi ha entre els dos artistes, el dramaturg anglès i el compositor italià. Macbeth és la primera de les tres òperes, Otello la més reeixida i Falstaff
la última obra del compositor.

El dimarts dia 18 d’aquest mes de novembre, a la Llibreria Laie, Pau Claris 85 de Barcelona, a les 19:30h faré una presentació d’aquests temes i il·lustraré l’exposició amb fragments de la producció de Macbeth de la Royal Opera House, una producció de 2011 dirigida per Phyllida Lloyd i amb Antonio Pappano com a director d’orquestra.